Es diu sovint que consumir productes locals és fonamental per a un sistema alimentari més sostenible, per què?
La resposta més òbvia seria que la producció local redueix l’impacte del transport, però en realitat el valor d’aquesta empremta és relativament baix, segons la majoria d’estudis científics: el transport és responsable tan sols del 6% de les emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) o del 14% de la petjada ecològica del conjunt de l’alimentació. Així, doncs, el transport no pot ser l’única raó per la qual apostem per un consum local d’aliments.
D’altra banda, una producció local pot no ser sostenible si no utilitza tècniques de conservació de l’entorn, si no fa un ús eficient de l’aigua, un maneig correcte del sòl o si s’utilitzen molts plàstics, agroquímics o energia.
Abans que res, què vol dir que sigui sostenible, la producció d’aliments?
Perquè l’agricultura sigui sostenible, segons els cinc principis que defineix la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació), a més de millorar l’eficàcia en l’ús dels recursos i realitzar activitats directes per conservar, protegir i millorar els recursos naturals, ha de complir amb tres aspectes que només poden fomentar-se amb la producció local: Ha de millorar i protegir el medi de vida rural -molt infravalorat des de fa dècades-, l’equitat i el benestar social; millorar la resiliència de les persones, comunitats i ecosistemes -és a dir, la capacitat d’aquestes per a afrontar amb èxit situacions desfavorables i recuperar-se, adaptar-se, desenvolupar-se positivament davant circumstàncies adverses-; establir mecanismes de governança responsables i eficaços -això és, una manera de governar o gestionar en què la base social tingui l’autoritat per influir en les decisions que afecten la vida pública i que implica la interrelació amb organismes encarregats de la direcció política-.
Com podem garantir aquests aspectes si consumim una poma en una gran superfície, que no sabem d’on ve ni com ha vingut? El mercat, amb l’objectiu de reduir costos per obtenir grans beneficis tendeix a homogeneïtzar per deslocalitzar els productes.
Promoure els aliments locals és necessari per aconseguir un sistema alimentari més sostenible, no hi ha dubte i tot seguit en desgranarem alguns motius. Cal que sapiguem també que el paper de la ciutadania és clau, no només pel nostre rol de consumidors i consumidores sinó també perquè podem utilitzar altres estratègies econòmiques per donar suport a la producció local. En aquest sentit, el microfinançament de la pagesia de proximitat i sostenible representa una gran oportunitat per actuar mentre el mercat i la distribució alimentària encara no posen a l’abast de més població aliments locals i ecològics.
Per què apostar per la producció local contribueix a desenvolupar un sistema alimentari sostenible?:
- Permet generar relacions d’influència mútua entre consumidors i productors, de manera que el productor pot proposar productes o varietats, o demanar als consumidors que responguin a pics de producció, mentre que els consumidors poden conèixer d’on venen els productes i suggerir o aportar idees al productor. A més, posar cara i ulls a la persona que produeix els aliments, que al seu temps pot conèixer una part de la clientela, genera també confiança.
- Fomenta la sobirania alimentària -que és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten-, perquè només amb proximitat podem assegurar-nos la possibilitat de decidir sobre com es produeixen els nostres aliments.
- S’adapta a la realitat social, ofereix productes de temporada i varietats locals que són valorades només, o sobretot, pels consumidors propers.
- Té més potencial de generar relacions ecosistèmiques entre la ciutat i el món rural que vagin més enllà del consum, com ara en l’aprofitament de residus per compostar-los i convertir-los en adob (com fa el projecte revolta.cat), o en la creació de serveis com tallers, formacions o activitats lúdiques. Tot això fomenta la cohesió territorial i fa disminuir les desigualtats.
- Té més capacitat de gestionar el malbaratament alimentari mitjançant la relació amb els consumidors.
- Redueix l’impacte ambiental del transport. Encara que no sigui, com hem vist, la principal font de GEH, tot allò que es pugui estalviar, és important.
- Permet conèixer amb més detall les condicions socials i ambientals dels aliments que ens arriben. No ens enganyem, si molts tomàquets provenen d’altres regions o països és per què allí es paga menys als treballadors i no se segueixen les normatives ambientals com aquí i, per tant, els costos són menors, però els costos socials i ambientals són majors.
- Només la producció local pot sostenir i conservar el medi rural del país, inclosos el paisatge, la biodiversitat i els recursos naturals -per a la qual cosa cal afavorir que apliquin tècniques de cultiu conservacionistes, com dèiem al principi de l’article-.
Els motius estan ben clars, fomentar la producció local és essencial per desenvolupar una alimentació sostenible. Com fer-ho? Més enllà del consum de proximitat, que de vegades és complicat, des de la ciutat podem donar suport al camp a través del cofinançament agroecològic i apropar-nos, ciutat consumidora, al camp productor. Ambdues bandes hi sortim guanyant.
