Ja ABANS de la pandèmia de la Covid-19 s’havia constatat que el sector alimentari requeria de canvis, noves mirades i plantejaments per ser més sostenibles. Respecte del malbaratament, en ‘L’anàlisi de les causes del malbaratament alimentari. Estudi a l’àrea metropolitana de Barcelona’[1], publicat a Quaderns Agraris num. 43 del desembre del 2017, amb recerca i 25 entrevistes a agents clau de la cadena alimentària a l’àrea metropolitana de Barcelona, els seus autors desgranaven les causes sistèmiques del malbaratament alimentari, afirmaven que el problema és estructural i s’instava a seguir promovent debats en profunditat i transdisciplinars per modificar la situació.
Com a part de la ciutadania, tots i totes som responsables no només del menjar que es malbarata, sinó també de saber a on i per què es malbaraten aliments en tota la cadena alimentària i actuar per a evitar-ho. A Dunia volem aportar el nostre granet de sorra amb informació i facilitació de l’acció compromesa. Al webinar que vam organitzar el 2 de juliol amb la cuinera Ada Parellada sobre cuina sostenible vam veure diferents formes que té el malbaratament, algunes que potser no ens imaginàvem, i com amb la nostra forma de comprar en generem o no.
L’anàlisi del 2017 destacava la manca de comunicació entre els diferents agents de la cadena alimentària en la generació de malbaratament alimentari i instava a realitzar dinàmiques de col·laboració entre el màxim nombre possible d’agents per a assolir sistemes de producció, distribució i consum més sostenibles i responsables en la línia que promou el 12 objectiu de desenvolupament sostenible de l’ONU.
Recuperem aquell document per reflexionar-hi des de Dunia, iniciativa en què conscienciació i acció ciutadanes van plegades, i en què amb la proposta del microfinançament de projectes agroecològics ajudem a enfortir i visibilitzar productors locals, que també són agents clau i han de participar del diàleg.
Les múltiples formes i causes del malbaratament
Marcs legals, polítiques o infraestructures de mercat, entre d’altres factors, influencien en la generació simultània de volums de malbaratament en diversos punts de la cadena alimentària. Els autors de l’anàlisi del 2017 distingien quatre tipologies de causes del malbaratament que es donen en les diverses etapes de la cadena alimentària: Tecnològiques, econòmiques i empresarials, legislatives i polítiques, i socials.
Al 2017, a l’àrea metropolitana de Barcelona van identificar-se com a causes de malbaratament alimentari:
- Empresarials: competitivitat del mercat, estratègies comercials i normes internes sobre les dates de comercialització dels productes.
- Legislativopolítiques: possible excés de zel per garantir la innocuïtat alimentària com a conseqüència de crisis sanitàries del passat; l’ús de determinats estàndards de qualitat i estètics que afecten tota la cadena alimentària.
- Socials: baixa apreciació dels aliments amb relació a altres béns i manca de percepció del malbaratament alimentari com un cost econòmic, social i mediambiental.
- L’afany de sobreproducció imperant en el sistema agroalimentari global també es va considerar com a causa de malbaratament.
Ada Parellada va parlar al webinar del 2 de juliol del malbaratament que es genera en el moment de comprar, no d’aquell que es provoca quan es llença, i va apuntar tres raons de malbaratament en la compra -tant als restaurants com a les llars-: la comoditat, la regularitat, l’homogeneïtat, que impliquen que al camp se seleccionin els productes que s’adapten al mercat, i per tant es llenci la resta; que comprem fora de temporada i per tant s’importi, augmentin les despeses en CO2 i s’abandoni la pagesia local, etc.
“Potser no llenço, però amb la meva decisió de compra he de reflexionar enormement: què hi ha al meu cistell?”, explicà la cuinera. Si al nostre cistell hi ha majoria d’aliments no processats, de proximitat i en coherència amb el patrimoni culinari, anem bé. Si no, caldrà pensar-hi perquè estarem generant malbaratament en una altra etapa de la cadena alimentària, i d’altres perjudicis a la pagesia local.
Malbaratament en l’etapa de producció primària
En les parts de la cadena alimentària prèvies a la recol·lecció de l’aliment es produeix malbaratament per:
- La tria del model productiu
- L’ús de determinades pràctiques agrícoles
- L’ús de tecnologia inadequada per manca d’informació i l’elecció de varietats no adients a la regió.
A escala mundial, segons l’anàlisi, “als països menys industrialitzats les dificultats per raons tecnològiques són mes grans; mentre que als països industrialitzats, les dinàmiques de malbaratament semblen estar més relacionades amb raons de caire comercial o polític”.
L’agricultura ecològica, per exemple, respecte de la convencional, segons les persones que van participar a l’estudi del 2017, tenia problemes de comercialització, perquè es veu menys afectada pels estàndards estètics i comercials, però sí trobava dificultats en el control de determinades plagues.
Enfortir la pagesia sostenible també és reduir el malbaratament
La manca de planificació és, segons l’anàlisi del 2017 un tema recurrent en agricultura i s’hi apuntaven com a principals dificultats:
- la integració de l’agricultura en un mercat global d’aliments
- la variabilitat dels resultats productius com conseqüència del clima
- d’altres incidències com les plagues, o la cancel·lació de comandes per crisis geopolítiques o alimentàries.
Especialment aquesta darrera pren rellevància en els nostres temps, quan sabem -fins i tot els mitjans generalistes n’han parlat-, dels excedents amb què s’han trobat molts productors pel tancament del mercat de l’hostaleria i la restauració col·lectiva arrel del confinament per la pandèmia de la COVID-19.
Al 2017 es va copsar que la manca de cooperativisme i planificació podia estar causant els volums de malbaratament generats. Segons els testimonis recollits per a l’anàlisi, era fàcil vendre el producte directament al majorista quan els preus eren favorables, però esdevenia un inconvenient quan la producció era excedentària i/o els preus, baixos, ja que no hi havia forts vincles cooperatius per a donar una respost conjunta ràpida a la situació. En el cas d’excedents alimentaris puntuals a l’àrea metropolitana, afirmava l’anàlisi, ”la combinació dels desequilibris de poder dels agents de la cadena i la manca de comunicació entre elles dificulten que sorgeixin alternatives per a aprofitar-los”.
Amb la perspectiva que ens dona tot el que ha passat els darrers mesos, la cooperació i la planificació encara es veuen més indispensables per a una agricultura amb menys malbaratament, que pugui gestionar els excedents i fer front a canvis inesperats. Aquest 2020 la situació s’ha vist més al límit que mai. Moltes xarxes existents han funcionat i moltes persones al sector han cooperat entre si, però en molts d’altres casos hi ha hagut productors amb grans pèrdues. Ha quedat molt palesa tant la funció com la idoneïtat i necessitat d’enfortir aquestes xarxes.
Des de Dunia apel·lem al suport al sector primari per reduir el malbaratament i millorar alhora tots els cicles econòmics.
[1]Díaz-Ruiz, Raquel i López-Gelats, Feliu. ‘Anàlisi de les causes del malbaratament alimentari a l’àrea metropolitana de Barcelona’. Quaderns agraris, Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, Núm. 43, pp. 7-37. Desembre 2017. ICEA
