El nostre organisme necessita, a més de calories o proteïnes, nutrients molt variats: vitamines, com la vitamina C, antioxidants com els polifenols, els carotenoids. De fet, quan comprem un aliment, el que estem realment comprant són aquests nutrients, alguns dels quals, els que estan en menor quantitat, tenen un efecte molt important per a la nostra salut a llarg termini.
Hi ha diversos estudis que han demostrat que en els darrers anys la composició de les fruites i les verdures han sofert pèrdues considerables en el contingut en vitamines i minerals que oscil·len entre el 12% en calci pel plàtan i el 87% de vitamina C per als maduixots[1]. Les causes d’aquestes pèrdues són una combinació complexa de factors entre els quals les tècniques de producció, la genètica de les varietats utilitzades i la collita del producte verd serien probablement les més importants.
De l’agricultura de proximitat…
La producció d’aliments s’ha orientat sempre a poder obtenir els aliments que permetin la supervivència de la humanitat. Des d’antic els agricultors han seleccionat les llavors de les plantes més productives i millors característiques i han aplicat les tècniques de cultiu necessàries per obtenir una producció en quantitat i qualitat. Antigament, aquesta selecció estava condicionada per l’adaptació a l’entorn, sobretot el sòl i el clima i la resistència a les plagues. La producció s’orientava a la comercialització de l’aliment en els mercats de proximitat. Aquest darrer aspecte és important ja que el consum de proximitat implica que la qualitat organolèptica (el sabor dels aliments), fos també un element a tenir en compte alhora de produir, especialment perquè el mateix productor era un consumidor important dels seus aliments.
… Al mercat global i la priorització de la quantitat
L’arribada de l’anomenada “Revolució Verda” i la posterior mecanització i industrialització de la producció d’aliments va provocar un canvi. Les explotacions van esdevenir més grans i la producció es va orientar a la comercialització a gran escala, a nivell global moltes vegades. La selecció de varietats i de tècniques de cultiu va donar un pes molt important a aspectes que fins llavors no en tenien tant, com la conservació dels aliments. Si el producte s’ha de transportar i consumir lluny de l’agricultor cal que es conservi bé i collir-lo una mica verd perquè acabi de madurar durant el transport o a la càmera frigorífica. Per això, per exemple, els tomàquets convencionals tenen una pell més dura i sovint tenen poc gust.
La “Revolució Verda” també va provocar que es prioritzés la producció en quantitat. Ja no era important la resistència de la planta a les malalties i les plagues, per a això teníem insecticides com el DDT o fungicides químics. Les varietats i les tècniques de cultiu es van adaptar a l’ús d’elevades dosis de fertilitzants químics que permetien grans produccions. És cert que inicialment i en alguns cultius, especialment els cereals, aquestes tècniques van provocar uns augments espectaculars dels Kg produïts per hectàrea.
Pèrdua de gust i aromes: pèrdua de nutrients
Caldria molta més investigació sobre el contingut nutricional dels aliments però amb les dades que tenim ja és evident que les pèrdues en alguns casos són molt preocupants. Un aspecte que sí que podem comprovar és el gust i l’aroma dels aliments, que de ben segur que estan correlacionats amb el seu valor nutricional.
Un primer pas seria que ens acostuméssim a retornar a la botiga aquell Kg de tomàquets que no té gust a res i exigir com a consumidors que ens tornin els diners, o bé permetre el tast d’una fruita abans de la decisió de compra. Quan això sigui possible segur que els intermediaris i els productors es preocuparan d’oferir bona fruita i verdura. Fins que això no arribi ens cal comprar de proximitat i fomentar que ens arribin productes produïts a prop, amb tècniques ecològiques i collits madurs.
[1] María Dolores Raigón Alimentación (2017), Ciudad y territorios sostenibles, Revista AE, Agricultura y Ganadería Ecológica, nº 29.
