Quan sentim a parlar sobre les causes del canvi climàtic, generalment el debat gira entorn el model de transport privat i la producció d’energia elèctrica. No obstant, el nostre sistema alimentari també té un fort impacte en el medi ambient. A Catalunya, al voltant del 10% de les emissions causants del canvi climàtic son d’origen agrícola o ramader, al qual se li suma l’impacte negatiu que certes pràctiques tenen en el medi ambient. Tot i així, el sector primari té una gran capacitat de mitigar els efectes del canvi climàtic. En aquest article mencionarem algunes de les pràctiques que s’estan duent a terme tot mostrant com potenciar-les.
Potenciació de la ramaderia extensiva
En els últims mesos, el debat sobre el model ha omplert portades de diaris i hores de debat radiofònic. No obstant, deixant de banda el debat sobre el benestar animal, la ramaderia extensiva té la capacitat de produir un gran impacte positiu en el medi ambient.
La ramaderia intensiva, com és el cas de les macrogranges, es basa en el confinament d’animals que són alimentats amb pinsos i farratges, en gran part, d’importació. Aquest sistema de criança genera grans quantitats de fems i purins, amb tots els problemes que això comporta. Per contra, la ramaderia extensiva es basa en el pasturatge, permetent l’ús de sòls agrícoles no arables per a l’alimentació dels animals. Aquesta pràctica permet mantenir l’ús agrícola de grans zones del paisatge ajudant a mantenir un territori diversificat, tot reduint la probabilitat de patir grans incendis forestals descontrolats. Aquest sistema permet el manteniment dels ecosistemes de les pastures o deveses i la seva biodiversitat.
Potenciació de les tècniques de segrest carboni en el sòl
La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes utilitzen carboni en forma de C02 de l’atmosfera tot produint sucres amb l’ajuda de l’energia del sol. La planta utilitzarà aquests sucres per al seu creixement. Aquest procés autòtrof és la base de la vida al planeta terra i permet que els organismes heteròtrofs (nosaltres) puguem obtenir energia mentre alliberem CO2. Aquest procés es dóna tant en la vida terrestre com en l’aquàtica, doncs és en els oceans on la majoria de CO2 de l’atmosfera és fotosintetitzat. Part del carboni que entra en aquest cicle, queda immobilitzat en els fons dels oceans, sols forestals i agrícoles, entre altres. És, doncs, apartat del cicle de carboni tot reduint el carboni atmosfèric.
En el cas de l’agricultura, a través del llaurat sobretot, part d’aquest carboni que estava immobilitzat en el sòl es descomposa i s’allibera a l’atmosfera en forma de CO2. Per tant, el sòl agrícola pot actuar com a segrestador de CO2 o com a emissor depenent de com es tracti.
Diferents tècniques agrícoles com ara la sembra directa, el llaurat reduït (reduced till en anglès), el no llaurar (no-till en anglès) o l’ús de coberta vegetal en cultius fructícoles intenten mitigar aquest fenomen. Per l’altra banda, la reducció de llaurat també ajuda a reduir l’ús del tractor i les conseqüents emissions, tot ajudant a millorar la salut del sòl.
Millora tècnica en la gestió nutrients
Els òxids de nitrogen (NO i NO2), són un dels principals contaminants de l’atmosfera a més de representar un important gas d’efecte hivernacle. Aquests gasos són alliberats principalment en els processos de combustió de combustibles fòssils, però també provenen dels sòls agrícoles i dejeccions ramaderes. D’altra banda, el mal maneig del nitrogen i l’excessiu ús d’adobs sintètics d’alta solubilitat i purins també provoca la contaminació per nitrats de les aigües. La mala gestió del sòl comporta la pèrdua de sòl i l’eutrofització de les aigües.
Les tècniques de mitigació d’aquests problemes són similars a les explicades en la secció anterior. Una tècnica molt útil és l’adob en verd, la qual es basa en conreus destinats majoritàriament a la millora de la salut del sòl. Altres tècniques són la creació de franges verdes entre les zones de conreu i zones aquàtiques per evitar l’erosió i, com en el cas de la segrestació de carboni, la reducció del llaurat.
Consum local i de temporada
Tot i que el transport dels aliments és una part molt petita de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el consum de productes locals ajuda a reduir aquestes emissions. A més, donat que els productes importats són més propensos a ser malmesos, també es redueix el subseqüent malbaratament. D’altra banda el consum de productes de temporada ajuda a reduir la necessitat d’importació i refrigeració durant llargues temporades.
Millora de la infraestructura agropecuària
Com en qualsevol sector productiu, el sector primari també té un gran nombre d’infraestructures velles i obsoletes. Així, la millora d’aquestes pot ajudar a incrementar l’eficiència energètica de molts edificis com ara granges o hivernacles. També poden ser beneficioses millores de sistemes de rec i de maquinària, l’actualització de la flota de tractors, l’adquisició de vehicles elèctrics o l’ús d’energies renovables a les explotacions, les quals poden ajudar a crear granges més eficients energèticament. Aquests petits canvis poden ajudar a reduir el malbaratament d’energia i aigua, i la dependència en combustibles fòssils.
