La Política Agrària Comú (PAC) és la dotació pressupostària més gran de la UE (vora el 40% del pressupost comunitari, és a dir, vora 400.000 milions d’euros), que suposarà per a l’Estat espanyol gairebé uns 50.000 milions d’euros per al període 2021-27 (aproximadament 7.000 milions anuals).
Tot i la importància del sistema alimentari en la reducció d’emissions de CO2 i l’emergència climàtica, als despatxos i sales del Parlament Europeu i el Consell Europeu de Ministres d’Agricultura dels països membres de la Unió Europea s’ha decidit allunyar la PAC de les línies consensuades en el Pacte Verd Europeu, el full de ruta que havia establert la Comissió Europea per dotar la UE d’una economia més sostenible.
En parlem amb Arran de Terra, una de les entitats que formen la comissió de seguiment del projecte Dunia, que van elaborar els Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya, actualitzats el 2018, i hi van incloure l’evolució i distribució dels ajuts de la PAC com a atribut, ja que condiciona la situació de la pagesia, de la producció alimentària, del desenvolupament rural. “S’ha perdut una oportunitat d’or per fer el canvi”, ens diuen, “s’ha tingut una mirada curt-terminista”.
També conversem amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), membres de la coalició Por Otra PAC -formada per diverses organitzacions que busquen aconseguir una PAC promotora d’una transició agroecològica cap a sistemes agroalimentaris sostenibles, justos, responsables i sans-, i ens parlen d’”incoherència interinstitucional”.
Els petits productors de proximitat que realitzen pràctiques sostenibles seguiran quedant fora dels beneficiaris d’aquesta enorme partida i se seguirà sense tenir en compte la distribució, destaquen Arran de Terra, que és una de les grans dificultats amb què es troben aquests productors.
Davant d’un panorama així, doncs, més que mai és crucial generar consciència social i nous hàbits ciutadans vers l’alimentació per pressionar a nivell local i nacional i exigir que es prenguin mesures contundents davant l’escenari de possible col·lapse en què ens trobem.
La PAC no promou la sostenibilitat
L’agricultura és un dels principals impulsors del canvi d’ús de terra i de la pèrdua de biodiversitat. Millorar el vincle entre les polítiques agrícoles i la conservació de la natura, tot recolzant sistemes agrícoles sostenibles que beneficiïn la natura i les persones, hauria de ser una prioritat, com afirma l’investigador de la Universitat d’Oviedo Alberto Navarro Gómez en aquest article publicat a theconversation.com. Caldria potenciar les explotacions que proporcionin més béns i serveis públics, vinculats a l’acció climàtica i altres objectius ambientals com la conservació de la natura.
L’estratègia “De la granja a la taula” que la Comissió Europea va presentar al maig 2020 és l’element del Pacte Verd Europeu centrat en la transició cap a una producció més sostenible d’aliments, amb mesures com l’augment al 25% de la superfície ecològica o la reducció a la meitat de l’ús de fitosanitaris i antibiòtics. Requisits ambientals que haurien de guiar l’aplicació de les noves ajudes comunitàries i els plans estratègics dels països.
Tanmateix, en les votacions d’aquest mes d’octubre al Consell i el Parlament Europeus sobre les bases generals del reglament de la nova PAC -que entrarà en vigor al gener 2023-, totes les esmenes rebutjades o aprovades han estat incoherents amb els objectius establerts en el Pacte Verd Europeu segons afirmen des de la XCN.
Una gran partida que queda en mans de…
Els pagaments directes concedits als agricultors són la principal despesa de la PAC. Segons la proposta de regulació, continuaran sense anar vinculats a una gestió més ecològica de les finques, sinó basats principalment en la superfície agrària declarada -sigui o no sigui utilitzada per a cultivar-se- o en el nombre de caps de bestiar en propietat, independentment de si s’utilitzen mètodes productius més sostenibles o més enfocats al manteniment de la biodiversitat o al servei públic, afirmen des de la XCN i Arran de Terra. En l’actualitat, a Europa, el 80% dels ajuts es concentra en menys del 20% dels potencials beneficiaris. Les explotacions més grans i intensives i millor situades són les més beneficiades.
Segons Navarro Gómez, la proposta aprovada no reforça les mesures ambientals que contenia la PAC, el greening, i no ha ampliat el suport a cap forma específica d’agricultura sostenible. Fins i tot n’ha eliminat els Sistemes d’Alt Valor Natural -com es defineix les explotacions que a Europa fan millors pràctiques ambientals i de biodiversitat-, que no han rebut finançament específic des que es van titular així.
La XCN apunten una inicial bona notícia en aquest article sobre com la nova PAC es queda curta, i és la vinculació de la condicionalitat (normes d’obligat compliment per als agricultors que rebin subvenció) no només per als Estats sinó per a tots els agricultors, però “sense reforçar els mecanismes de seguiment i avaluació de l’impacte ambiental real de la condicionalitat, el seu reforç normatiu no garanteix una veritable millora”, escriuen. En aquest sentit, Navarro Gómez apunta que l’incompliment de les mesures està entorn el 30%.
En tant que ajuda directa s’han introduït els “eco-esquemes”, apunten la XCN, com a mesures dedicades a pràctiques agràries amb un rendiment ambiental més elevat que les contemplades anteriorment dins la condicionalitat. Cada estat podrà dissenyar els eco-esquemes però es marquen com a línies generals, per exemple, pràctiques agràries que promoguin la protecció de la biodiversitat i la reducció de l’erosió del sòl, o que facilitin el segrest de carboni, tanmateix alhora s’inclouen pràctiques enfocades a l’increment de la competitivitat agrària, i per tant d’impacte ambiental incert.
Pel que fa al Pla de Desenvolupament Rural, el segon pilar de despesa de la PAC, que fins al present gestionava cada Comunitat Autònoma, enguany passa a gestionar-se directament des del Ministeri. Aquest fet pot interpretar-se com una pèrdua, per l’uniformització del model d’inversió i la invisibilització de projectes més petits, però en el cas de Catalunya el Departament d’Agricultura seguirà tenint discreció alhora d’adaptar les mesures, asseguren des de la XCN, que recorden que a nivell autonòmic cal i és possible potenciar un model coherent amb les necessitats actuals; a Catalunya, posen per exemple, la laxitud vers el creixement de la indústria porcina transcendeix la PAC; no tot depèn del Ministeri.
Quins són els propers passos?
El Consell Europeu de ministres d’agricultura i el Parlament Europeu ja han decidit les assignacions econòmiques i han establert els objectius generals. Ara s’ha iniciat la negociació de les regulacions que configuren la nova política agrícola amb la Comissió Europea i a escala nacional, l’elaboració dels plans estratègics. Aniran el estats més enllà de la norma general en l’ambició ambiental en els seus Plans Estratègics? Difícilment, temen des de la XCN, però les organitzacions ambientalistes, com la coalició Por Otra PAC, treballaran en les negociacions amb Ministeri, comunitats autònomes, organitzacions agràries i cooperatives perquè les administracions aprovin un Pla Estratègic Nacional de la PAC ambiciós per impulsar la transició agroecològica.
Importància de la comunitat
El foment d’un model agrícola més sostenible passa per la regulació, la fiscalitat, l’ordenació del territori, en mans dels responsables polítics, però també les opcions de consum i de suport ciutadà són claus en el canvi de tendència, asseguren des de la XCN.
Defensar els productors locals, l’alimentació de proximitat, el desenvolupament rural sostenible també està en les nostres mans i és el que una iniciativa com Dunia vol impulsar.
El microfinançament agroecològic, la informació, enfortir la comunitat i donar veu a la producció local, sostenible i ecològica, fomentar la connexió entre la ciutat i el camp, són importants per generar la massa crítica que ha de pressionar perquè les decisions polítiques s’encaminin a resoldre els grans problemes que enfronta la humanitat.
Podeu consultar l’Atlas de la PAC, 2019, elaborat per la coalició Por Otra PAC.
